Mostrando entradas con la etiqueta Treball en grup. CRITOGRAFIA. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Treball en grup. CRITOGRAFIA. Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de enero de 2012

Treball redactat de Criptografia

 Introducció (Lucia i Sandra)

La criptografia és la tècnica que altera les representacions lingüistiques, de les quals hem treballat dos tipus de xifrats: simètric i asimètric.
 El xifrat simètric és un mètode criptogràfic en el qual s'utilitza la mateixa clau per a xifrar i per a desxifrar els missatges. Tant l'emissor com el receptor han de posar-se d'acord avans de res sobre la clau a usar. D’altra banda, el xifrat asimètric és el mètode criptogràfic que utilitza un parell de claus per enviar missatges. Una clau és pública, és a dir, la sap tothom, i l'altra és privada, el que vol dir que només la sap el propietari.

Part de Sandra

Una tècnica de desxifratge és l'anàlisi de freqüències, que estudia la freqüència de les lletres o grups de lletres en un text xifrat de manera simètrica.Aquesta tècnica està basada en el fet de que, en un text, certes lletres o combinacions de lletres apareixen més que altres, existint distintes freqüències per a elles. És més, existeix una distribució característica de les lletres que és pràcticament la mateixa per a la majoria d'exemples d'eixe llenguatge.

Un dels xifrats treballats en el nostre grup és el “Hill”, que és una mena de xifrat simètric, ja que es pot descifrar amb la clau inversa. D’aquest xifrat podem dir que sempre va a tindre els mateixos caràcters abans de ser xifrat el text que una vegada xifrat i, a més a més, és polialfabètic, ja que la mateixa lletra pot ser xifrada en diferents caràcters, i per això podem dir que és inmune a l’anàlisi de freqüències.

Per tal de ser capaços de saber utilitzar aquest xifratge, hem tingut que aprendre el que és una matriu i el que és un mòdul
Una matriu és una taula consistent en quantitats abstractes que poden sumar-se i multiplicar-se. Aquesta taula consta de files i columnes. Per a entendre aquest xifrat, hem utilitzat exemples en que la nostra matriu (A) era igual a 1. Diem això perque si multipliquem les diagonals de la nostra matriu i les restem, el resultat és igual a 1. Per a desxifrar aquesta tècnica, hem de donar-li la volta a la nostra matriu A, és a dir, intercambiar els nombres que tenim a la nostra matriu en diagonal i del resultat, al nombre que hi ha en la primera filera de la segona columna i el nombre de la segona filera però de la primera columna  els posem en negatiu.

Podem dir que el mòdul és el residu d’una divisió, és a dir, si volem fer 5 en mòd(2) hauriem de dividir 5 entre 2 i el residu d’aquesta divisió (1) és 5 en mòd (2).

Part de Lucía

Altre xifrat treballat en el nostre grup és l’estcítala, que són dues bares del mateix grossor a les quals s'enrotllava a una cinta en forma espiral a un dels bastons i s'escrivia el missatge, de forma que en cada volta de cinta apareguera una lletra en cada volta. Una vegada escrit el missatge, es desenrotllava la cinta i s'enviava al receptor, que sols tenia que enrotllar l'escrit a la seua vara per llegir el missatge original.
En aquest xifrat la clau és el grossor de les vares.

L’altre métode que a mi em correspon explicar es tracta de l’ A,D,F,G,V,X  que consisteix en una taula de 6x6, utilitzat per substituir qualsevol lletra de l'abecedari amb un parell de lletres, que són A, D, F, G, V o X. El que has de fer és buscar en el tauler la lletra desitjada i fer-la concordar amb l'A, D, F, G, V o X dels dos eixos.

Per omplir la taula les dues parts han de saber la clau ( receptor i emisor ) que será una paraula, doncs tenim que posar la nostra clau al principi de la taula i desprès continuar omplint-la amb les lletres de l’abecedari sense repetir-ne cap lletra posada anteriorment. En cas que sobren espais buits, utilitzem números.


AQUEST TREBALL L’HEM FET SANDRA I LUCIA JUNTES.

sábado, 3 de diciembre de 2011

Criptografia

Per a l'exposició del treball de la criptografia Toni va a explicar el RSA, Sandra el xifrat de HILL i jo vaig a explicar en que consisteix l'escítala i el cifrat A,D,F,G,V, o X .
Com que ens hem agrupat a l'altre grup de criptografia, no podem explicar tot el que teniem, pero aixó Sandra i jo,estem fent un prezi amb tots el cifrats que teniem.

domingo, 30 de octubre de 2011

CRIPTOGRAFIA

En aquestes dos setmanes que portem amb aquest treball, hem tractat :


El cifrat Cèsar.



Aquest cifrat es du a terme posant una letra en el text la qual es reemplazada per altra lletra que es troba un número fixe de posicions més endavant en l'abecedari. Per exemple : un desplaçament de 3, la A seria laD (situada 3 llocs a la dreta de la A ), la B la E..



Escítala

Consistix en dues vares del mateix grossor. Per enviar un missatge s'enrotllava una cinta de forma espiral a un dels bastons i s'escrivia el missatge, de forma que en cada volta de cinta apareguera una lletra de cada volta. 
Una vez escrito el missatge, es desenrotllava la cinta i se enviava al receptor, que sols tenia que enrollar a la vara bessiba per llegir el missatge original.

ADFGVX


Aquest métode de cifrat és paregut a la del tauler d'escacs Polibio. Consistia en una matriu de 6 x 6 utilizat per substituir qualsevol lletra de l'abecedari i els números 0 a 9 amb un par de lletres que consisteix de A, D, F, G, V, o X.


Anàlisis de freqüències




Aquest cifratge va per percentatges, n'hi ha una llista, en la qual estan eixos porcentatges. I segons el número de lletres repetides i el percentatge de la llistas, vas treient les lletres que le corresponen.






Cifrat de HILL







Criptografia.

Fa dues semanes vam començar a fer un treball, el nostre tracta de la criptografia ( Sandra Gutierrez, Toni Aguirre i jo, Lucia Torraleja) Ens hem repartit el treball per èpoques.


Un criptograma es un missatge cifrat, el qual el seu significat resulta inteligible fins que es descifrat. El cifrat més utilitzat és el cifrat per substitució, el qual cada lletra és remplaçada per una diferent.


Les seues funcions.
La criptografia s'utilitza per ocultar missatges i per protegir informació.


Per a que serveix?
Els èssers humans han sentit la necesitat d'amagar informació abans que existeran les calculadores i els equips informàtics i per aixó van començar a utilitzar la criptografia.


En les primeres civilizacions van desarrollar técniques per enviar missatges durant les campanyes militars, de forma que si el soldat era enviat amb la informació que portava no el pillaren.
El primer métode de criptografia va ser al segle V a.C, "Escítala", un métode de trasposició bassat en un cilindre que servia com una clau la qual s'enrotllava el missatge per poder cifrar i descifrar. El segon criptosistema va ser un sistema de sustitució bassat en la posició de les lletres en una taula. També els romans utilitzaron sistemes de sustitució,actualment conegut com César, perque Julio César el va utilitzar en les seues campanyes.En 1465 es va inventar un nou sistema de sustitució polialfabética que va suposar un gran avanç de l'época.
 Durant els segles XVII, XVIII i XIX, l'interés dels monarques per la criptografia va ser notable. Les tropes de Felip II  van emplear durant molt temps una cifra amb un abecedari de més de 500 símbols.
Durant la Primera Guerra Mundial, els Alemanys van usar el cifrat ADFGVX. Aquest métode de cifrat és paregut a la del tauler d'escacs Polibio. Consistia en una matriu de 6 x 6 utilizat per substituir qualsevol lletra de l'abecedari i els números 0 a 9 amb un par de lletres que consisteix de A, D, F, G, V, o X.
Al segle XX la història de la criptografia torna a experimentar importants avanços: La Primera Guerra i la Segona Guerra Mundial. A partir del segle XX, la criptografia usa una nova herramenta que permitix conseguir mijors i més segures cifres: la màquina alemana Enigma: una màquina de rotors que automatitzava els càlculs que era necesari realizar per les operacions de cifrat i descifrat de missatges. Per vencer l'ingeni alemany, va ser necesari el concurs dels mijors matemátics de l'época i un gran esforç.

* Aquesta informació esta treta de la wikipedia.