El Número De Or, La Secció àurea i La Divina Proporció

En el capítol de Código Da Vinci, Langdon i Sophie, traten d’esbrinar el significat de les Olaus deidades per Saunière: El pentàcle, l’home de Vitruvio, Leonardo da Vinci, la successió de Fibonacci. Per él, el simbolisme de les pistes encaixa a la perfección, a ella, pel contrari, encara que el seu avi també es va referir a les vinculacions amb questions religioses, sol le interesaba els aspectes matemàtics, entre ells el número PHI, lletres que apareixien en el seu nombre : Sophie.

Langdon evoca, en un ambient acadèmic en la Universitat de Harvard, el número 1,618 i es referix a él com el número PHI . En la conversació que té amb els seus alumnes es referix a éste com "el número més bell de l’univers", amb una gran importancia per les arts. Explica Langdon que el número PHI es deriva de la Successió de Fibonacci .Desprès asssenyala que "La ubicuitat de PHI en la naturaleza… trasciende la casualitat, per lo que els antics creíen que eixe número havía sigut determinat pel creador de l’univers. Els primers científics bautizaron el uno coma divuit com La Divina Proporció".

La construcció matemàtica del número àureo; es deriva del seguent problema: "Buscar dos segments tales que el quocient entre el segment major i el menor sea igual al quocient que resulta entre la suma dels dos segments i el major".
Així, si es pren un segment de longitud 1 i el dividim en dos segments de longitud x i 1 – x, respectivament, con x > 1-x,

tales que1/x= x/1-x   , de allí es deriva la equació x² + x – 1 = 0, amb la solución:

Es a dir, la relació entre les dos parts en que dividim el segment es el número de or . Al número 0,618033988 se le crida número áureo unitari i es representa per la lletra grega  i a la part major es reconeix com la secció àurea del segment total.
Esta proporció, está present en art dels grecs, qui creien que estava vinculada a la salud i a la bellessa. Platón la denominó "la secció". Luca Paccioli, amic de Leonardo Da Vinci, la va cridar  "divina proporción" i la va donar a conèixer en Italia en el seu llibre "De Divina Proporcioni". Leonardo la va cridar "secció áurea" i Johannes Kepler com "la secció divina" i la considera una de les dos relacions perfectes de la natura, junt amb el Teorema de Pitàgores